Per començar, 'lo' riu de les Valls

No va estar malament per començar. No vam poder arribar al Toll del Vidre, el salt d'aigua del riu Algas que separa la Terra Alta (Catalunya) i Aragó, però la caminada fins al Mas de les Valls no va tenir desperdici. El temps, un incordi a nivell físic, ens va aportar com a contrapartida un paisatge de colors vius i on l'aigua era la principal protagonista; els quasi 200 litres/m2 que havien caigut a la zona dels Ports van convertir el riu de les Valls, normalment sec, en una rambla que agafava aigua de tot arreu. Les cascades naturals neixen de llocs inversemblants i alimentaven, cadascuna amb el seu gra d'arena, un riu que el dia anterior -amb les plutges recents- podia donar autèntica por.

Però dissabte tot era diferent, ja. Després de la tormenta, la calma es va apoderar del paisatge i només el fluir de l'aigua impossibilitava el silenci. Després d'arribar fins a Arnes en cotxe, vam començar a caminar tot just quan el 'txirimiri' feu acte de presència. La boira ja feia hores que havia aparegut. De seguida vam adonar-nos que trobariem nombrosos obstacles 'aqüatics' durant el recorregut però que el paisatge seria d'agraïr. El color verd obscur dels pins li feia joc al negre de la roca calissa i ambdós contrastaven amb el blanc de la boira i l'aigua en una combinació harmoniosa.

El guia, un home que coneix pam a pam aquestes serres de la Ballestera i Penya Galera -entre les que transcorreix el sender-, deia que mai havia vist el riu de les Valls portant tanta aigua. En un parell d'ocasions vam haver d'inventar-nos un camí alternatiu per les roques perquè la crescuda del riu s'havia menjat literalment la senda. La segona vegada, el fet de guanyar altura pujant per les roques em va fer divisar una construcció derruïda i abandonada. 'És el mas de Bossut', em va aclarir de seguida ell, que anava sempre uns metres davant, facilitant-nos tant com podia les coses. En apropar-nos, ens va explicar que encara es podia adivinar, entre les pedres caigudes, un antic forn tradicional, situat a la part anterior de l'edifici.

Una mitja hora més tard vam arribar a un gran prat verd en el que hi havia la segona construcció d'època del dia...i la darrera. Es tracta del mas de les Valls, una antiga vivenda situada en un lloc privilegiat, en una gran vall i ben a prop de l'aigua, la base de la vida. Aquesta explanada, ens va explicar el guia, és l'exemple perfecte de perqué li diuen el riu de les Valls: 'El recorregut està ple de vallades o petites extensions planes que, rodejades de les dues serres abans esmentades, atreuen l'aigua que va a parar al cabdal d'aquest afluent de l'Algas.

El mas de les Valls, des de lluny. Internet.

Lamentablement, aquí es va acabar l'excursió, ja que no vam poder travessar el riu per anar cap al Toll del Vidre. Això sí, abans d'empendre la tornada, esmorzar amb vi i olives del terreno i, per no perdre l'oportunitat, visita en cotxe al Toll del Vidre. No està malament per començar, per estrenar les botes barates del Decathlon i una il·lusió que esperem, pel bé d'aquesta quadern bitàcora, que dure molt.

L'antic mas de les Valls.