No em puc resistir a dir-ho. Avui he descobert una d'aquelles coses que t'alegren el dia sense que puguis saber ben bé perquè. Anava pel mercat de Gràcia i he vist una parada de llibres antics per un i dos euros. 'Mira, la típica parada', he pensat. I m'he posat a remenar.
Tinc la costum de comprar llibres en aquestes paraules. És una mescla de romanticisme i sorpresa, ja que pa
gar un euro pels milions de lletres que, juntes, formen el conjunt harmònic que forma un llibre, em sembla no pagar res. Em sembla un regal provinent d'una mena de més enllà. Qui sinó un èsser diferent -que no totpoderós- vendria la màgia d'un llibre per només un euro?
gar un euro pels milions de lletres que, juntes, formen el conjunt harmònic que forma un llibre, em sembla no pagar res. Em sembla un regal provinent d'una mena de més enllà. Qui sinó un èsser diferent -que no totpoderós- vendria la màgia d'un llibre per només un euro?Doncs bé, remenant he trobat El topo, de John Le Carré. No soc cap amant de les novel·les policíaques però una vegada a un bookcrossing ja en vaig agafar un d'aquest autor i em va agradar. Estaba esperant que algú vinguera a cobrar-me el llibre quan he vist una bústia on, literalment, es podia llegir: 'Deixeu els diners a dins'. Senzillament, ho he trobat fantàstic. Lluny de classificacions, lluny de convencions. Encara hi ha gent que confia en nosaltres, a pesar de tot...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada