Després del Ventador de dissabte, diumenge era el dia gran. Teniem alquilades uns kayaks a l'empresa Rogles per fer el tram de l'Ebre que uneix Miravet i Benifallet. Després d'una breu explicació sobre com mantenir l'equilibri dins d'una canoa i com remar cap endavant sense tornar-te boig, comença la travessia.
Per als qui no ho hagin fet mai -jo entre ells fins diumenge-, no és gens complicat. Els primers metres l'equilibri és més bé precari, però quan agafes confiança has d'anar regulant els sprints per no acabar amb les mans destrossades. El primer en el que ens hem de fixar és Miravet i el seu castell, que té origens en la defensa musulmana de l'àmplia zona que posseien a la Península Ibérica. Posteriorment, la fortificació fou utilitzada, entre d'altres, com a caserna militar durant la Guerra Civil.
Segons explica la gent del terreny no sense certa ironia, el castell és més bonic des de fora que a l'interior. Es a dir, que tampoc val gaire la pena pagar per entrar. Una mica més endavant trobem un antic molí. Resulta interessant endinsar-se per veure els diferents espais d'aquest vell edifici. Un consell per als principiants -i ho dic per experiència-: si ho voleu fer, amb algún expert, ja que sortir pot esdevenir un autèntic maldecap.
Després de sortir viu d'entre la vegetació del molí trobem un bon tram sense cap edifici destacable. És un bon moment per perfeccionar la nostra tècnica i, si som experts o directament no volem millorar-la, deixar-se anar i gaudir del silenci. Aquest tram del riu Ebre és un dels únics en els quals la carretera no discorre paral·lela al cabdal, amb la qual cosa la tranquil·litat és genial. Tumbar-se al kayak panxa cap a dalt i mirar el cel entre les montanyes és un dels exercicis més aconsellables de l'excursió.
Invertim la dita castellana. Primer ve la calma i, després, una mena de tormenta. I és que després d'aquest recorregut relaxat trobem diferents platgetes per aturar-se i banyar-se a l'Ebre. És la millor ocasió per a, sempre amb compte ja que les corrents són considerables, fer una mica el boig. No cada dia et banyes al riu més cabdalós de l'Estat. Disfruta!
Tot el que està bé s'acaba i hem de tornar a la canoa. L'últim tram ens espera i, depén de com estiguem de forces, el darrer tram pot fer-se més dur del que sembla en un primer moment. Després d'un breu tram ja veiem una corva d'esquerres. Una vegada la fem, veiem al fons el pont de Benifallet (imatge superior). Els monitors que expliquen al principi les quatre coses importants ja avisen: el pont sembla un mirall, està allà al fons i sembla que no arribem mai. Els braços ja estan cansats i no remen amb tanta força i aquest tram, realment, costa.
Una cosa cal destacar de la travessia. El silenci es patent en tot moment. No molesta, flueix. És un element més de l'excursió que cal tenir en compte per disfrutar-la al màxim. El silenci a les terres d'interior és com aquell adjectiu que fa bo un sustantiu qualsevol. Forma part del paisatge, és inalienable. El silenci al Pinell de Brai és despertar-se i veure les serres de Cavalls i Pàndols, amb la seua història al coll, i sentir els ocells cantar al matí.
Bon dia!! -crides de bon humor-. Inevitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada