Viatjar és sortir de casa, omplir les butxaques d'experiències i tornar. Des que vaig escoltar per primera vegada a una amiga sempre m'ha encantat la frase. Ella posava l'èmfasi en la paraula tornar, jo l'he de posar en les experiències. Un mes a Xile no és qualsevol cosa. El país que va veure morir una de les darreres experiències democràtiques d'esquerres esperançadores és tot un món per descobrir. De nord a sud, més de 4.000 quilòmetres de paisatges radicalment diferents, preciosos tots ells. Del desert d'Atacama, el més àrid del món, a la Patagònia austral. Increïble. I, enmig, un nord sec i de colors desconeguts per als europeus, una costa verge en gran part i un sud verd i humit que va cambiant de color a mesura que s'apropa la fi del món.
... I tornar. Tornar sabent que els Ports d'Horta de Sant Joan, un dels paratges que més admire, ja no tenen els seus colors característics. De repent s'han tornat negres. El foc els ha destruït. A banda de les vides humanes, la tragèdia a nivell natural és horripilant. La zona d'Horta s'estava convertint, a pesar de molts autòctons, en una zona turística on especialment barcelonins buscaven aventura i paisatge. Cal veure com afecta al turisme, essent una realitat que de negre atreu menys. Molta gent s'ha decidit en els darrers anys a crear petites empreses de turisme que ara són tota una incògnita.
El foc s'ha endut moltes esperances, però aquesta és una terra que sap perfectament el que és patir i haver de sobreposar-se. Costarà temps, però confie tornar un dia al salt de Sotorres o al Ventador i veure-ho verd, com ho vaig descobrir fa poc més de dos anys.
Resulta terrorífic reempendre el projecte Apeuet amb aquesta notícia, però no som els humans els que decidim quan la natura ens dona aquestes notícies. Fins aviat.
... I tornar. Tornar sabent que els Ports d'Horta de Sant Joan, un dels paratges que més admire, ja no tenen els seus colors característics. De repent s'han tornat negres. El foc els ha destruït. A banda de les vides humanes, la tragèdia a nivell natural és horripilant. La zona d'Horta s'estava convertint, a pesar de molts autòctons, en una zona turística on especialment barcelonins buscaven aventura i paisatge. Cal veure com afecta al turisme, essent una realitat que de negre atreu menys. Molta gent s'ha decidit en els darrers anys a crear petites empreses de turisme que ara són tota una incògnita.
El foc s'ha endut moltes esperances, però aquesta és una terra que sap perfectament el que és patir i haver de sobreposar-se. Costarà temps, però confie tornar un dia al salt de Sotorres o al Ventador i veure-ho verd, com ho vaig descobrir fa poc més de dos anys.
Resulta terrorífic reempendre el projecte Apeuet amb aquesta notícia, però no som els humans els que decidim quan la natura ens dona aquestes notícies. Fins aviat.
