tag:blogger.com,1999:blog-35978015007855988272011-07-28T23:32:20.045-04:00Va ser ma mare la que va voler inculcar-me des de ben petit que als llocs es va a peu. Redescobrir-ho és el motiu d'aquest blog.Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.comBlogger221100tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-51180066768793324792009-08-01T04:58:00.007-04:002009-08-01T06:01:22.937-04:00

Ja ho vaig dir en l'anterior entrada. Tornava de Xile sabent que Horta de Sant Joan estava negra. I també la zona del pantà de Maria Cristina, tantes vegades convertida en tragèdia. I avui tocaria retre-li un homenatge a aquest embassament, que tantes desgràcies ha vist els darrers anys.Incendis, sequeres, inundacions... La història del pantà de Maria Cristina està escrita si no en negre, almenys

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-59784509667904370702009-07-27T14:27:00.004-04:002009-07-27T14:54:18.708-04:00

Viatjar és sortir de casa, omplir les butxaques d'experiències i tornar. Des que vaig escoltar per primera vegada a una amiga sempre m'ha encantat la frase. Ella posava l'èmfasi en la paraula tornar, jo l'he de posar en les experiències. Un mes a Xile no és qualsevol cosa. El país que va veure morir una de les darreres experiències democràtiques d'esquerres esperançadores és tot un món per

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-78888217935315687332008-08-07T15:21:00.000-04:002008-08-08T15:36:14.011-04:00

Després del Ventador de dissabte, diumenge era el dia gran. Teniem alquilades uns kayaks a l'empresa Rogles per fer el tram de l'Ebre que uneix Miravet i Benifallet. Després d'una breu explicació sobre com mantenir l'equilibri dins d'una canoa i com remar cap endavant sense tornar-te boig, comença la travessia.Per als qui no ho hagin fet mai -jo entre ells fins diumenge-, no és gens complicat.

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-15309742818808396362008-08-04T13:57:00.000-04:002008-12-10T05:05:38.832-04:00

Barcelona crema molt a l'estiu. Calor, turistes extranjers, obres als transports públics. Si vens de turisme potser ni te'n adones, però per a qui treballem ací, acaba sent insuportable.Acariciant ja una crisi i amb una necessitat preocupant de desconnectar, dissabte al matí vaig anar cap a la Terra Alta. Allà tenia garantitzat el que buscava: calma, menjar bo i una mica d'esport i de contacte

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-80995183386045474292008-07-07T09:15:00.000-04:002008-07-07T09:31:16.682-04:00

Avui torne a tindre ganes. Després d’acabar la Cursa de les Fonts a Xerta (Terra Alta), vaig prendre una decissió, entre cansat i obligat. Havia arribat a un punt culminant en la preparació i en tres o quatre mesos no podria explotar-la, a causa dels estudis i les practiques.Ara, amb una llicenciatura al coll que quasi em dona més maldecaps que alegries, torne a tenir temps i ganes. No de fer

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-33114593497855264102008-04-21T18:39:00.000-04:002008-12-10T05:05:39.262-04:00

Potser ja és hora de parlar de la Cursa de les Fonts. Fa més d'una setmana que la vaig córrer i no fa ni dos dies que estic recuperat. Sense cap dubte, ha estat l'obstacle més dur al que m'he enfrontat mai. 25 quilòmetres de muntanya, amb una baixada més dura que la pujada, i quasi tres hores i mitja d'esforç. 79é de més de 200, que no està malament per ser la primera tan llarga. La cursa comença

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-21811106128418519262008-04-09T09:38:00.001-04:002008-04-21T19:40:00.167-04:00

Com que més val tard que mai, tornem a estar aquí. I torne no per parlar de cap viatge ni de cap paisatge, sinó per reflexionar sobre el footing. Per reflexionar sobre la competitivitat -una característica humana, en la meua opinió- i sobre la professionalització a què ens aboquen determinats comportaments. I tot, a base del que m'ha passat durant els últims dies.Com que fa un temps que solc anar

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-13068190046252036052008-03-21T18:05:00.000-04:002008-03-21T19:17:01.288-04:00

Prenent com a punt de partida Urzainqui, Irati queda més o menys a una hora de camí per la N-137, carretera de la que només deixarem enrera per emprendre l'ascensió a l'ermita de la Virgen de las Nieves, un dels eixos principals sobre els que s'organitza aquesta gran reserva natural. Parle de gran reserva perquè el d'Irati és un dels boscs de faigs més importants d'Europa. Dit això -ja he

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-89568364545679647152008-03-19T18:24:00.000-04:002008-12-10T05:05:40.098-04:00

Després de tot un matí de cotxe, no hi ha res com mullar-se de cap a peus descarregant les motxiles a l'alberg. Ens rep el Pirineu, i ho fa a la seua manera. Nosaltres, que venim del benigne clima mediterrani, no podem més que prendre'ns-ho amb humor i interpretar-ho com un avís. No ens confiarem.Ja a l'alberg, decidim que abans que res ens toca migdiada. Les bones costums no es perden, i menys

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-70254590263883679142008-03-19T18:01:00.000-04:002008-03-19T19:48:06.938-04:00

Aquests darrers dies he estat al pirineu navarrés. Tinc ganes d'explicar com han anat aquestes mini vacances a la que és segurament la part més desconeguda de la cadena muntanyosa que fa de frontera natural amb l'Estat francés. El valle del Roncal, una planícia envoltada de muntanyes regada pel riu Esca; la selva d'Irati, un dels boscs de faigs més imponents d'Europa o el pic d'Arlas, passant per

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-17905451215801348602008-02-20T08:22:00.000-04:002008-12-10T05:05:40.379-04:00

Sembla que el comandante en jefe marxa. Se'n va una persona -Fidel Castro, pels despistats- que no deixa indiferent ningú. Als mitjans de comunicació, multitud de diàlegs sords entre castristes i anticastristes i pàgines plenes d'anàlisis que no analitzen res de nou. La societat ens dividim entre nostàlgics i pretessos demòcrates. Poca coherència i massa ideologia. Entre tanta palla i paper

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-77911479418296119252008-02-17T15:50:00.000-04:002008-12-10T05:05:40.876-04:00

Soc un gran amant de la política, no ho puc negar. M’encanta la idea de política com la solució dels conflictes que afecten a una comunitat. Tot i que aquesta definició no s’ajusta exactament –ni de bon tros- al que avui entenem per política, igualment la meua vocació em fa seguirla dia a dia.I l’actualitat a política és ara mateix sinònim de primàries americanes. Com tothom, tinc prejudicis i un

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-61895228245837638012008-02-13T11:25:00.001-04:002008-12-10T05:05:41.083-04:00

No em puc resistir a dir-ho. Avui he descobert una d'aquelles coses que t'alegren el dia sense que puguis saber ben bé perquè. Anava pel mercat de Gràcia i he vist una parada de llibres antics per un i dos euros. 'Mira, la típica parada', he pensat. I m'he posat a remenar. Tinc la costum de comprar llibres en aquestes paraules. És una mescla de romanticisme i sorpresa, ja que pagar un euro pels

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-28179590717973045582008-02-08T18:14:00.000-04:002008-12-10T05:05:41.967-04:00

Avui redescobrim Collserola. Ja hi vaig estar l'any passat, curiosament amb un altre foraster. Aquesta serralada sembla condemnada a l'oblit per a milers i milers de barcelonins que busquen projectes més ambiciosos -o simplement més llunyans- per als seus moments d'esbarjo. És difícil d'entendre que un paratge tant peculiar -una serralada com aquesta just darrere d'una de les urbs més cares del

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-52185549432276470952008-01-30T08:19:00.000-04:002008-12-10T05:05:43.154-04:00

Penyagolosa gegant de pedra la teua testa plena de neu, Penyagolosa, Penyagolosa a la tempesta, al sol y al vent fita senyera del poble meuNo són només tres comunitats diferents, sinó tres realitats diferents que una vegada, allà pel segle XIII, es van unir per formar una unitat política descentralitzada en la que cada regne tenia institucions i lleis pròpies. Era la Corona d’Aragó, i era una

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-75747061300183659812008-01-21T11:39:00.000-04:002008-12-10T05:05:43.394-04:00

Vaig marxar a Itàlia llegint la Vanguardia:"Fuentes de la presidencia del Gobierno (israelí) afirmaron que Olmert continuará el proceso negociador con los palestinos como si no hubiesen ataques de cohetes desde Gaza y luchará contra los comandos islamistas que atacan territorio israelí como si no hubiese proceso de paz".Fantàstic. Avui, ressaca del viatge, comencem el dia amb la notícia que

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-46931057541373488502008-01-21T11:03:00.000-04:002008-12-10T05:05:43.976-04:00

Tres dies per Itàlia, iniciats amb l’esperança de desconnectar d’un món universitari cada dia més desesperançador i acabats amb satisfacció. Florencia i la Toscana, els mitjans cap a la felicitat. Florencia, una ciutat que visitava per segona vegada i de la que he tornat més enamorat. “És molt habitable”, vam comentar. És cert. A banda del centre, sempre ple de turistes que semblen còmodes en

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-15045037098605892082008-01-17T07:10:00.000-04:002008-01-17T07:24:38.146-04:00

Reportatge realitzat per a l'assignatura de Periodisme Especialitzat en Esports a partir d'entrevistes telefòniques amb les quatre participants i de la consulta de materials referents a la seua expedició. La lectura del llibre 'Everest 1996', del mort alpinista Anatoli Bukreev, em va ajudar a situar-me i a conèixer més sobre la mítica montanya.Les quatre catalanes que van formar l’expedició

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-89841514056720574912008-01-02T17:25:00.000-04:002008-01-02T18:02:08.745-04:00

Sortir a còrrer un 31 de decembre no és fàcil. Tot convida a no fer-ho: l'oratge, la data, que sol ser sinònim d'estar fora de casa o la preparació d'un sopar que requereix de temps. No obstant això, si a sortir a còrrer li dius San Silvestre, tot canvia.Si algú m'haguera dit 'estas boig', li haguera contestat que no. San Silvestre és sinònim de bon ambient, d'alguna riatlla amb amics, de salut i

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-57349612538099807292007-12-31T09:40:00.001-04:002008-12-10T05:05:45.631-04:00

"El corredor principiante es un afortunado. Ante él se extiende un camino de longitud y aventuras desconocidas que, forzosamente, está lleno de desafíos y obstáculos. Pero (...) también está plagado de placeres y de éxitos insospechados". Amby Burfoot, editor de la revista Runner's World. Com a bon principiant, per a qui la il·lusió és la principal arma, diumenge i ahir vaig fer dues visites

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-35766361674011843132007-12-28T20:17:00.000-04:002008-12-10T05:05:46.982-04:00

El pont de l'Ermita, vist des de baix.Avui he fet una passetjada per una part de la meua infancia. De petit el riu Millars era una font de recursos lúdics que m’encantava explotar. De passada, he realitzat un petit recorregut pel patrimoni aqüístic històric local. El Molí de Tatxes, l’Assud, els ponts del Millars, etc.Com dic, he tornat als orígens. A aquells estius en què desafiavem els

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3597801500785598827.post-18951371115745650332007-12-25T13:35:00.000-04:002008-12-10T05:05:47.375-04:00

No va estar malament per començar. No vam poder arribar al Toll del Vidre, el salt d'aigua del riu Algas que separa la Terra Alta (Catalunya) i Aragó, però la caminada fins al Mas de les Valls no va tenir desperdici. El temps, un incordi a nivell físic, ens va aportar com a contrapartida un paisatge de colors vius i on l'aigua era la principal protagonista; els quasi 200 litres/m2 que havien

Anatoli Bukreevhttp://www.blogger.com/profile/09305725844623157413noreply@blogger.com0